La vella tradició d'engalanar el carrers amb motiu de la festivitat religiosa de Corpus, continua amb aires renovats a St.Llorenç de Morunys, i a pres forta embranzida el darrers anys, desprès d'haver quasi desaparegut.La preparació, organització i desenvolupament és sempre a càrrec dels veins de cada barri, encara que hi ha un cert intent de patrimonialitzar el que és un moviment civic per certes organitzacions. Esperem que una activitat tant espontània continui així.
La festa de les Enramades, té un origen secular, que es remunta,
tradicionalment (sense cap prova documental) al s.XV. Nogensmenys,
és probable que el seu origen sigui mes antic i no exempt d'elements
pre-cristians. L'època en què se celebra (a partir de la diada de
corpus, relativament propera al solstici d´estiu) és prou
significativa. Realment es un període que suggereix tradicions
lligades a la natura (la floració)o a les tasques agrícoles; no en
va és el període en que la natura es troba més folrant, en plena
eclosió.
La tradició que remunta les enramades al s.XV ens diu que una
diada de Corpus, quan se celebrava la festa a l´interior del temple,
una flama prengué en el brancatge de boix i pí que l’ ornava,
provocant un incendi. Malauradament no conservem la consueta de la
parròquia de St. Llorenç, que ens podria donar llum sobre aquest
succés. No hi ha cap notícia d’ un incendi en aquesta època i, per
altre banda, sembla poc probable que la flama d’ una atxa prengués
foc a un fullatge d’ unes branques amb tota probabilitat encara
verdes. Més aviat sembla una explicació simbòlica (recordem la força
del foc com a mite de renovació i transformació) d’ un fet real: la
sortida de la religiositat al carrer, la seva exteriorització
pomposa que es donarà a partir del concili contrareformista de
Trento i durant tot el Barroc.
A partir del s.XVIII, la festa conformà la seva actual
estructura, que seguidament descriurem: la nit abans del dia de
Corpus s’ iniciava amb l’ elaboració de enramades de boixos als
carrers, que porta al darrera tot un treball col•lectiu de dies, que
comença amb la recollida de flors i plantes, passant per la seva
selecció, el disseny de la catifa i acabant amb la seva realització
el dia de Corpus. Aquest mateix dia, cap al migdia, comença la
passejada. Es tracta d’ una desfilada de participants, formant
seguicis al so d’ una musica de grallers, als que sovint acompanyen
els geganters de la Vila i de La Vall .
Retornant al fil històric, cal dir que a partir del s.XVIII - es
consoliden les Enramades com a festa religiosa i de barri. Religiosa
per tal com està lligada al Corpus, i les catifes de flors es
realitzaven perquè el Santíssim Sagrament hi passés per sobre; i de
barri, perquè a partir d’ aquesta diada, cada barri organitzarà la
seva festa, donant al conjunt una estructura marcadament cíclica.
La generalització de les formes de vida i economia, típica de les
societats industrials occidentals, a partir dels anys seixanta del
passat segle, alterà part de l’ estructura de les enramades , i
sobretot la seva essència.
La primera modificació important fou la pèrdua de l’ element
religiós. L’ Església, en veure el caire turístic i comercial que es
prenia va decidir retirar el pas del Santíssim Sagrament per damunt
de les catifes. Aquest fet sancionà definitivament la pèrdua de
l'element religiós, que tan sols feia unes dècades hauria estat
impensable. El que, però, es el canvi mes radical, malgrat que no
afectà l’ estructura de la festa, però si l’ essència , es la
gradual desaparició dels sentiments de pertinença a la comunitat -
barri. Aquest sentiment, típic de les antigues societats
tradicionals és el que com hem vist, havia donat l’ actual
estructura a les enramades i que ara es troba en un irreversible
procés de dissolució. Les causes generals són les esmentades, les
concretes són més diverses el creixement demogràfic dels barris, que
ha aportat nova gent amb mes mobilitat i que no tenen tant arrelat
el sentiment de pertinença a un barri; la substitució, en alguns
barris, dels habitatges per entitats comercials i es
dilueixi, conseqüentment, el sentiment de creixement urbanístic de
la vila, que ha substituït el criteri cronològic de participació pel
de proximitat o veïnatge.
Les Enramades, amb tot això, evidencien una capacitat de
transformació realment sorprenent, que demostra que és una festa
viva i vital, que ha sabut mantenir aquells elements tradicionals
imprescindibles per no desvirtuar-se, i s’ ha adequat als nous
temps, suficientment com per no ser una festa desfasada en vies d’
extinció.
