S i només l'ambient molt "fun" de les parets de moda us encanta, si només les lìnees d'espits lluents us atreuen, deixeu aquest camí, la Paret de Canalda no us seduirà .

S 'ha d'ésser sensible als encants de les roques oblidades per estimar aquest lloc. Orientada al sud, la fabulosa muralla de conglomerat roig i gris domina la vessant sud de la Serra de Port del Comte, arrenglerant amb serenor diedres i esperons.

M urs plens de forats, regueres i residus de cascades seques, coves i extraploms, us ofereixen la seva plenitud. Al voltant d'uns barrancs on dominen els relleus rodons, les agulles quasi tocant-se, les cornises arquades, amaguen llogarets idíl·lics per el bivac.

S ota impressionants fora-ploms, descobrireu, meravellats com brollen les fonts, així com les construccions d'una antiga manera de viure. Oblidant la contemplació, els escaladors catalans han travessat els secrets de la muralla, fent traça des de sota, de quasi 40 atrevits itineraris.

Aquí es indispensable, abans d'aventurar-se, prendre les distàncies i analitzar les sinuositats que ofereixen les vies. Les "directissimes" no existeixen, els punts d'assegurança son rars i discrets. Una mica de determinació és necessària per superar l'exposició d'alguns passos, però el joc val el tall.

D esprés d'uns arrodoniments antipàtics, les bones sorpreses apareixen en forma de calcari roig, sòlid i picant. Això ens perdonarà les excentricitats, gràcies a l'excepcional adherència. Per acabar aquesta presentació, només dir-vos, que a l'hora actual el lloc no està amenaçat per els embussos

Del llibre "Verticualitat" de Rainer Munsch , publicat a EXTREM nº71